Eduardo Corbatón Pla

Les cartes a la calaixera

cartes a la calaixera.jpg

  • Títol: Les cartes a la calaixera
  • Autor: Eduardo Corbatón Pla
  • Editorial: Círculo Rojo
  • ISBN: 978-84-9140-572-6

Remenant per l’engorfa de casa la seva mare, Eduardo troba una vella calaixera que va ser de la seva iaia. Ell que sempre ha sentit passió pels objectes que abans havien pertangut a altri com si aquests poguessin explicar-li la història dels seus antics propietaris, decideix restaurar-la. Poc s’espera que en un dels calaixos hi trobarà un preuat tresor, un relligat de papers que no són altre que les cartes que el seu iaio va escriure a la seva esposa gairebé fa vuitanta anys. La transcripció d’algunes d’aquestes cartes i altres documents de l’època juntament amb fets reals de la història de La Sénia, donen peu per recrear de  manera novel·lada els darrers anys de vida del seu iaio, Emili Pla Palos

El 14 d’abril de 1938, dia de la República, les tropes colpistes entren a La Sénia, les forces republicanes  intenten, sense èxit, recuperar el poble. Emili, juntament amb altres companys seniencs, fuig de La Sénia amb la intenció de creuar l’Ebre per passar a la zona republicana. Però  el fort lligam que sent amb la seva esposa i fills i el sentiment que no li pot passar res perquè no ha fet res dolent el fan tornar al poble. És llavors quan el detenen i comença el seu periple per  diferents presons franquistes fins acabar afusellat a Castelló, el 15 d’abril de 1940.

Les cartes transcrites literalment tenen una força esferidora: en les primeres veiem com Emili i Maria aparenten normalitat per no preocupar un a l’altre i també com han de ser redactades per tal de passar la censura. De les darreres, quan Emili ja presagia el seu fatal destí, és molt impactant la carta adreçada al seu fill Miliet, on s’hi acomiada, li explica tot el que havia succeït i li demana que tingui cura de la seva mare i de les seves germanes i que diguin el que diguin vagi sempre amb el cap ben alt.

Amb històries personals  com el que se’ns explica a Les cartes a la calaixera, recuperem la memòria individual d’aquells que van morir pels seus ideals. El seu testimoni, encara sovint, és silenciat ja sigui per por o pel que diran, però recuperar-lo  és important perquè sense ell no poden entendre els fets que van envoltar la  darrera guerra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s