Víctor del Árbol

Respirar por la herida

image

Títol: Respirar por la herida

Autor: Víctor del Árbol

Editorial: Alrevés

ISBN: 978-84-15098-85-0

Aquest estiu, algú hem va parlar de Víctor del Árbol, li havien regalat una novel·la i en llegir-la va quedar atrapat fins que va llegir totes les que ha publicat l’autor. En parlava amb entusiasme, i tant va ser així que em vaig animar a llegir-ne alguna. Em van recomanar començar per Un millón de gotas, i així ho vaig fer. No em va decepcionar, el resultat va ser l’esperat: una trama complexa on tot té raó de ser, uns personatges rodons, unes frases que et porten a la reflexió,…  Per això m’he decidit a continuar amb Respirar por la herida i qui sap? Potser prompte continuaré amb La Tristeza del Samurai.

“Quizás Dios juega a los dados con nuestro destino, desperdigando las piezas de un rompecabezas que siempre vuelve a unirse de un modo u otro. Acaso sea el azar, el que nos arrebata aquello que más amamos, pero puede que todo lo que nos ocurre sea simplemente resultado de nuestros propios actos” És el que llegim a la contraportada del llibre i realment aquest és el gran tema de Respirar por la herida: com els nostres actes influeixen en el destí.

Eduardo és un pintor que fa catorze anys va perdre la  dona i la  filla en un accident de trànsit. Després de passar uns anys a la presó, sobreviu com pot, gràcies als encàrrecs que li aconsegueix Olga i a les visites  a la seva psiquiàtra. Un bon dia, rep una estranya oferta: Gloria Tagger, una coneguda violoncelista, vol que pinti a Artur, l’home que va assassinar el seu fill de només disset anys.

En un primer moment, podem pensar que Eduardo és l’únic protagonista, però no tardarem en descobrir que no és així, es tracta d’una novel·la coral on tots els personatges tenen la seva pròpia història dins la trama i que poc a poc totes les històries es van unint com si es tractés d’un gran trencaclosques en el que totes les peces encaixen a la perfecció.

Predomina la narració al diàleg, trobem grans descripcions d’escenes, personatges, sentiments…. I aquí és on rau la mestria del Víctor del Árbol, ja que ens endinça totalment en la història fins al punt que ens hi impliquem, no ens quedem impasibles davant de les accions dels personatges; podem fins i tot en alguns casos, a justificar-los, entendre que actuen moguts pel dolor i la venjança. Ens adonem que no hi ha personatges completament bons ni personatges completament dolents, tot és depèn com t’ho miris.

Respirar por la herida, en definitiva, és una novel·la intensa, dura, crua, que parla del dolor i de la cueltat humana, una novel·la que no deixa indiferent a ningú.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s